60k / 3000m+ / 07/03/2020
Ruta per rieres i cims de les serres de Catllaràs i Picancel.
Aquesta ruta combina equilibradament corriols, pistes i algun tram d'asfalt, carenes amb vistes i camins de bosc enclotats. El punt de sortida és el poble de Borredà, tot i que com a ruta circular permetria diversos indrets d'inici i variants per escurçar-la o allargar-la si sortim del GR241.
Des de Borredà, en direcció sud hi ha el camí que va fins a Santa Maria de la Quar, un santuari enfilat dalt d'un cingle al qual no arribarem, ja que implicaria deixar el GR241 i prendre el GR4. Després de tram de corriols i pistes, als 5km (uns 40') s'arriba a la bifurcació GR4/GR241. Aquest darrer va cap a l'est, el seguim fins arribar, majoritàriament per pista, al mas de la Molina (km8). Des d'aquest punt seguim per carretera asfaltada fins al mas de la Boatella (km10, 1h:30'). Des d'aquí es podria seguir la carretera (potser seria el més intel·ligent perquè el GR fa una marrada innecessària per una zona de pastura de vaques). Novament a la carretera s'arriba fins al cobert de Puigcercós (km14, 2h). En aquest punt es pot comprar aigua, tot i que els punts públics d'aigua de l'excursió són suficients (Frontanyà, la Clusa, La Nou, Vilada). Seguim per camins pavimentats i pistes fins al refugi de Puigcercós (2h:15') i s'arriba a la carretera C26, que cal creuar (k.17, 2h:25). Ja al km20 (3h), i per zona de pista i corriol s'arriba a la riera del Molí, que caldrà creuar. El camí (corriol i molta pista) porta fins a Sant Jaume de Frontanyà (km24, 3h30'), on hi ha font pública i on val la pena fer uns minuts de descans.
El tram que segueix és un dels més bonics de la ruta, és la serra de Faig, amb bones vistes al Cadí- Moixeró, al Montseny, a Montserrat i St Llorenc de Munt. El corriol passa per carena amb prats i vegetació diversa amb punts elevats com el Puig Lluent (1640m, k29, 04:15). Dalt de la carena cal anar amb compte a seguir marques perquè són perdedores, sobretot a partir del Coll Pan (04:30h) on hi ha un garbuix de pistes, però el GR baixa per una canaleta de riera plena de vegetació per efecte del temporal Glòria i de treballs forestals. Costa molt trobar marques i costa avançar en aquest punt. Si no ens perdem arribem a Sant Romà de la Clusa (km35, 5h), un bon indret per fer un altre descans breu i carregar aigua.
Des de la Clusa fins al Coll de la Plana avancem per pista (posant atenció a no seguir el GR4 cap al Castell d'Areny, sinó el GR241 cap a la Nou). Des del Coll de la Plana, el camí baixa per corriol agradable fins a la Nou de Berguedà (k43, 6h:15'), on també hi ha font per carregar aigua.
Des de la Nou cal seguir cap al Santuari de Lurda, passar-lo i en trobar unes cases aïllades, tirar cap a la dreta per seguir el GR (o a l'esquerra si es vol fer tram de pista asfaltada). S'arriba a la cruïlla del mas de Casadesús (km47, 07h:00') cal seguir per pista asfaltada amb vistes a Montserrat cap endavant i a la serra de Catllaràs si mirem enrere. Al cap d'uns quants centenars de metres, el GR deixa l'asfalt i s'endinsa a pistes i corriols i que passen pel mas de Viladomat (k50, 07:30'). aquest tram és especialment bonic pels corriols i per les vistes aèries sobre l'embassament de la Baells. Arribada a Vilada (k.53, 08:00h). Per trobar fonts cal entrar dins de Vilada (per això una possible opció és deixar el GR al k51 i fer un tram de la C26 que passa pel mig del poble).
El tram de Vilada a Borredà torna a oferir corriols i espais singulars com l'ermita de Sta Magdalena de Gardilans (km55, 08:30'). Seguint sempre les marques de GR, en algun punt concret una mica perdedores, s'arriba a Borredà pel costat oest del poble i fins a la plaça de l'ajuntament, que ha estat el punt de partida (k.60, 09:15).
Dietari
Feia anys qUe tenia ganes de passar hores en aquesta serra de Catllaràs i Picancel i de conèixer la Riera de Merlès. El GR241 m'ha donat l'oportunitat de fer-hi una bon tomb i ha superat les expectatives.
Tot i això la jornada estava bastant condemnada al fracàs. He estat més de dues setmanes amb molèsties/dolor a soli i Aquil·les i avui ja des del km5 (7-8% de la ruta) m'ha començat a fer mal. Just en arribar a la cruïlla de Santa Maria de la Quar.
Feia anys qUe tenia ganes de passar hores en aquesta serra de Catllaràs i Picancel i de conèixer la Riera de Merlès. El GR241 m'ha donat l'oportunitat de fer-hi una bon tomb i ha superat les expectatives.
Tot i això la jornada estava bastant condemnada al fracàs. He estat més de dues setmanes amb molèsties/dolor a soli i Aquil·les i avui ja des del km5 (7-8% de la ruta) m'ha començat a fer mal. Just en arribar a la cruïlla de Santa Maria de la Quar.
Santa Maria de la Quar, dalt del cingle central
Com que ja veia que les coses podien anar per aquí he prevista itineraris de 21, 25, 35, i 50k per si calia escurçar i el cert és que al cobert de Puigcercós he estat a punt de plegar. Però els invents ortopèdics (en els quals en general no crec) m'han ajudat a tirar. Feia 5 anys que m'havia comprat una mitja compressiva i avui me l'he posat al voltant de la cama. Ha funcionat, perquè he pogut fer tot el trajecte. També he portat bastons telescòpics per si calia coixejar, però no. I seguir endavant avui s'ho valia: les rieres de Merlès amb els seus gorgs o la petita riera del Molí, el poblet de Sant Jaume de Frontanya, i el que ve després.
Riera del Molí
Sant Jaume de Frontanyà
En un bon grapat de moments l'orientació ha donat problemes i les marques d'Itinerànnia o de PR (totes dues grogues) han estat més visibles que les de GR.
Corriols marcats amb GR241 i Itinerànnia
Dalt de la Serra de Faig (dins el conjunt de la Serra de Catllaràs) hi ha algunes de les vistes més interessants del dia, però cal anar en compte al moment a triar bé el moment de deixar la carena. Si volem arribar al punt més elevat de la zona cal destinar uns 45' a anar i tornar del Pedró (1765m). Jo ho he fet (en part per curiositat, i en part per error), però en una ruta com la d'avui tampoc calia. Les marques de GR escassegen en alguns punts crítics (sobretot passat el coll Pan) i l'arribada a Sant Romà de la Clusa ha estat molt feixuga per la quantitat d'arbres, arbustos i branques tombades al mig del pas (pel temporal Glòria i treballs forestals).
Vistes al Cadí-Moixeró des de la Serra de Faig
Vistes al Pedraforca des de la Serra de Faig
Marques de GR a Sant Romà de la Clusa
Després de les dificultats per arribar a Sant Romà, el camí cap a la Nou és un regal per als sentits. Sobretot la baixada per corriol i les vistes a la Serra d'Ensija i al poble de la Nou. El camí cap a Vilada també permet mirar enrere per veure els sistemes rocosos de la Serra de Catllaràs per on hem passat. I les marques són irregulars (n'hi ha moltes en llocs prescindibles i en falta alguna en algun punt crític).
Vistes a la Serra d'Ensija i la Nou de Berguedà des del corriol de baixada
Serra de Catllaràs des de la cruïlla del mas Casadesús
Quan els quilòmetres (uns 50k) ja s'estan començant a acumular i el cansament pesa, l'alicient del corriol que planeja per damunt de la Baells és un estímul per arribar fins a Vilada. I el camí que va de Vilada fins a Borredà, tot i quedar enclotat i no oferir més vistes, passa per corriols agradables i per l'ermita de Gardilans, que apareix de sobte sortint s'un revolt de pista.
Vistes a la Baells des del corriol cap a Vilada
Ermita de Gardilans, de camí cap a Borredà
Com sol passar, m'ha sobrat menjar (millor que en sobri que no que en falti) i he anat bé d'aigua (fonmental). Avui, a més, he carregat els bastons inútilment (prudència!). La ruta ha estat una incursió al Prepirineu, avantsala (espero) de rutes pirinenques ja de cara a final de primavera o estiu.
Tot això, es clar, amb permís de les sobrecàrregues i lesions, perquè l'endemà de la ruta de Borredà la zona soli/Aquil·les està enfadada de debò (gel a totes hores i aviam cap on tira). Em penso que pel cap baix m'espera una setmana de no posar-me les vambes. Però amb ganes de començar a pensar en el Montseny (GR5 i altres) i en la Mestralada (GR7).